Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Glòria Sangenís Vaqué
Esports de tir
Arquera.
S’inicià amb arc recorbat de caça a l’Associació Esportiva Arc Meridiana l’any 2002 Posteriorment ingressà al Club Arquers del PapiolEl seu primer èxit fou la consecució del Campionat de Catalunya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2003, títol que obtingué en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2004 i amb arc recte 2008, 2009, i diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb la selecció catalana En l’àmbit internacional, fou subcampiona del món de recorregut de bosc amb arc recte 2007 També fou medalla de…
Josep Cervelló i Bach
Geologia
Industrial i pioner del col·leccionisme mineralògic.
S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del…
ria

Ria gallega
© Lluís Prats
Hidrografia
Entrant marítim sinuós i ramificat, però de parets inclinades i no verticals com les dels fiords.
Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant…
Salvador Valeri i Pupurull
La casa Comalat, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, obra de Salvador Valeri i Pupurull
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de Sant Jordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou 1914, al…
mosquit tigre

Mosquit tigre
© J. Gathany / CDC
Zoologia
Mosquit de la família dels culícids, originari de les selves del Sud-est Asiàtic, transportat accidentalment a Albània, els EUA, Brasil, Mèxic, Itàlia, França i Catalunya.
Fa entre 2 i 10 mm i és de color negre amb ratlles blanques Les seves picades causen inflamacions i una gran irritació epidèrmica En països tropicals i subtropicals poden ésser vectors de diferents tipus de virus, com els que produeixen el dengue, la febre groga o la febre del Nil Ni a Catalunya ni a Europa no s’ha observat que hagi actuat com a vector de cap malaltia El mosquit fou detectat l’estiu del 2004 a Sant Cugat del Vallès i des d’aleshores se n'han trobat colònies a Cerdanyola, Sant Quirze, elPapiol i Molins de Rei Els estudis…
Museu Romàntic
Museu
Museu de la Diputació de Barcelona, constituït per les seccions de Sitges i de Vilanova i la Geltrú.
La de Sitges radica en un edifici 1793 llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la collecció de nines de Lola Anglada La de Vilanova radica a la Casa Papiol segle XVIII, adquirida per la diputació el 1959 té un bon mobiliari de l’època i importants colleccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de Zurita del 1585 L’any 2011, després de cinc…
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre…
Castell de Jafra (Olivella)
Art romànic
El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el…
fluorita
fluorita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Fluorur de calci, CaF 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina