Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
Terència
Història
Muller de Ciceró (79 aC), l’incità contra Clodi, fet que provocà l’exili del marit (59).
Suspecta de deshonestedat financera, Ciceró se'n divorcià i es casà amb la jove i rica Publília 46 Ella es casà amb Sallusti i, després, amb Marc Valeri Messala Corví
Bruniquilda
Història
Reina d’Austràsia, filla d’Atanagild, rei dels visigots, casada (567) amb Sigebert I d’Austràsia.
L’assassinat de la seva germana Galsvinta, muller de Khilperic I de Nèustria, germà de Sigebert I, provocà un conflicte entre ambdós reis, en el curs del qual Sigebert I fou mort 575 per uns addictes de Fredegunda, muller de Khilperic I i abans amant seva, i Bruniquilda fou feta presonera A Rouen es casà 576 amb Meroveu, fill de Khilperic aquest separà el matrimoni Meroveu es féu donar mort posteriorment i Bruniquilda fou enviada al costat del seu fill de sis anys Khildebert II, rei d’Austràsia, en nom del qual exercí el poder Mort el 595, deixà dos fills, Tibert II d’Austràsia mort el 612 i…
Proletkul’t
Abreviació de Proletar’skaja kul’tura (‘Cultura proletària’), denominació de l’organització artística i cultural, creada el 1917, que pretenia crear una nova cultura, la proletària.
El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i fora d’ella…
Rugby
Ciutat
Ciutat del comtat de Warwick, Anglaterra, a l’E de Coventry, sobre l’Avon.
Tallers de maquinària, indústria electrònica i mercat de bestiar A la seva public school , començà a desenvolupar-se, l’any 1823, l’esport que d’ella prengué el nom de rugbi
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva obtenció del…
Beatriu de Bas
Història
Vescomtessa de Bas, filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda, casada vers el 1100 amb Ponç de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara.
El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere I, mort sense fills Fou mare dels vescomtes Pere II i Ponç I, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137
Marietta Alboni
Música
Contralt italiana.
Deixebla entre d’altres de Rossini, que la féu debutar a Parma 1842 amb el seu Stabat Mater i escriví per a ella els papers de mezzo-coloratura de les seves principals òperes
òxid de bor
Química
Sòlid semitransparent, d’aspecte vitri, higroscòpic, que és preparat per ignició de l’àcid bòric.
És amfòter té molta avidesa per l’aigua, i per reacció amb ella es converteix en àcid bòric És emprat en metallúrgia, en anàllisi química, en la fabricació de vidres resistents al foc, etc
eritrodèrmia
Patologia humana
Estat d’enrogiment cutani universal, és a dir, de tota la superfície cutània.
Pot representar una malaltia per ella mateixa, de causa desconeguda, o bé pot resultar d’un estat evolutiu de diverses dermatosis, com ara l’èczema seborreic, l’èczema atòpic, la psoriasi, les reticulosis, etc
Maja
Maja , obra de Francisco Goya, realitzada aproximadament entre els anys 1803 i 1805 (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Nom de dues pintures de Francisco Goya y Lucientes, conegudes com a Maja desnuda
i Maja vestida
, fetes entre el 1803 i el 1805, aproximadament; són al Museo del Prado de Madrid.
Contràriament a la tradició, no es tracta de retrats de la duquessa d’Alba, bé que segurament foren pintades per a ella El primer és un dels pocs exponents del nu femení en la pintura hispànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina