Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
alumaire
Tecnologia
Persona que arreplegava els excrements d’animals per a emprar-los en les blanqueries.
criogènia
Física
Tecnologia
Designació genèrica de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes.
Per a la producció d’aquestes criotemperatures hom utilitza, generalment, gasos liquats Entre les aplicacions de la criogènia hi ha la producció de corrent elèctric per crioalternadors, la producció d’oxigen líquid d’ús mèdic o industrial, i la liqüefacció de gasos per tal d’emprar-los com a propulsants
Unió Internacional de Bioquímica
Organisme internacional, conegut també amb la sigla IUB (International Union of Biochemistry), que aplega societats científiques de diversos països relacionades amb la bioquímica.
Creada el 1955, es proposa la cooperació internacional en bioquímica, particularment en els camps de la recerca, la discussió i la publicació, i en els de l’estandardització de mètodes, nomenclatura i símbols a emprar La UIB està adherida al Consell Internacional d’Unions Científiques ICSU No té seu fixa
enriquiment
Alimentació
Incorporació als aliments de substàncies (vitamines, sals minerals, aminoàcids) que eleven el seu valor nutritiu.
Ha de respondre a necessitats concretes És fet en aliments bàsics farina amb vitamines del complex B, llet en pols amb vitamina D, sucs de fruita amb vitamina C, cereals i derivats amb lisina, margarina amb vitamines A i D, etc i en preparats dietètics i de règim No és permès d’emprar dosis terapèutiques
pistola metralladora
Militar
Pistola de dimensions superiors a les normals, susceptible d’ésser allargada amb una culata sobreposada; va proveïda d’un carregador de petaca de més capacitat de projectils que el de les pistoles i és susceptible d’ésser disparada a trets o ràfegues, a causa del seu mecanisme, molt semblant al de les metralladores.
La pistola metralladora, que aparegué pels volts de 1918, té un abast eficaç entre 50 i 150 m i sol emprar munició de calibre 9 mm parabellum El paper d’aquesta mena d’arma s’ha vist reduït pel modern desenvolupament dels fusells automàtics, de molt més abast, més potència de foc i major precisió
Isadora Duncan
Dansa i ball
Ballarina nord-americana.
Influïda per l’art grec, revolucionà la dansa amb les seves teories sobre la llibertat i la naturalitat fou la primera a emprar música de concert per al ballet occidental Professà a Alemanya 1904, Grècia, França i Rússia 1921-24, i publicà tres llibres didàctics sobre la dansa i una autobiografia 1927 Morí d’accident
Henry Taube
Química
Químic nord-americà d’origen canadenc.
Treballà especialment en la determinació dels fonaments de la reactivitat dels complexos en química inorgànica En particular, el seu treball sobre les reaccions de transferència d’electrons en complexos metàllics li valgué el premi Nobel de química del 1983 Fou un dels primers a emprar la ressonància magnètica nuclear com a instrument d’anàlisi
Sun Ra
Música
Pseudònim del pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà Herman Sonny Blondt.
Els anys quaranta collaborà en l’orquestra de F Henderson i l’any 1953 fundà un quartet que es convertí, el 1956, en una big band , que anomenà Solar Arkestra, on realitzà una síntesi insòlita d’elements avantguardistes, exòtics i d’espectacle visual Fou un dels primers músics de jazz a emprar instruments electrònics
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol
a cara o creu
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
Hom pren una o altra decisió segons que la moneda caigui presentant la cara o la creu En alguns esports, ultra emprar-se per a sortejar els camps de joc abans de començar una competició, és una forma reglamentària per mitjà de la qual hom procedeix al desempat definitiu entre dos conjunts reiteradament igualats en puntuació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina