Resultats de la cerca

Conegut especialment per les seves poesies infantils, és autor també d’obres de teatre per a infants i adults Ja choču domoj , ‘Me'n vull anar a casa’, 1941 Il,ja Golovin , 1950, narracions, etc L’enaltiment del règim soviètic, així com els atacs i les sàtires contra els enemics del comunisme caracteritzen la seva obra És autor de la lletra de l’himne soviètic, conjuntament amb El’Registan 1944, el 1977 redactà una segona versió, i el 2000 una tercera ja per Rússia És el pare dels cineastes Nikita i Andrej Mikhalkov

És considerat l’autor del llibre d’Ageu , redactat possiblement cap a l’any 520 aC, poc temps després de la tornada del poble jueu de l’exili Conté quatre discursos destinats a promoure la represa de la construcció del temple de Jerusalem, interromputs principalment a causa de l’oposició dels samaritans i altres pobles veïns El llibre retreu la indiferència dels jueus, que hauria motivat la secada i la fam que patien Profetitza la futura importància del temple i la victòria de Zorobabel damunt els seus enemics

Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins

Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades

Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva

Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a…

Enviat a l’Índia, ingressà a l’exèrcit de la Companyia de les Índies Orientals 1744 Derrotà els pirates de Gheria, Bombay 1756, i el nabab de Bengala a Plassey 1757 com a governador de Bengala 1758-60 féu avortar la influència francesa i l’holandesa a l’Índia Després d’una estada a Anglaterra 1760-64 fou nomenat par del regne De nou governador de Bengala 1764-67, perseguí la corrupció i es mostrà un gran administrador De nou a Anglaterra 1767, els seus enemics l’acusaren d’irregularitats i hom inicià investigacions parlamentàries 1772 Això, malgrat que en sortí lliure de culpa,…

Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb…