Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta

Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals

Ocupà alts càrrecs com a escultor oficial de Carles III Collaborà amb l’arquitecte Ventura Rodríguez en la Font d’Apollo Madrid, passeig del Prado i és autor, entre altres obres, del relleu Imposición de la casulla a San Ildefonso ~ 1785, Toledo, catedral El seu estil és d’un neoclassicisme incipient entroncat encara en la tradició barroca

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el…

Ajudant de picapedrer, s’interessà per l’art, inicià els seus estudis a Pest, i els continuà a Viena 1857-59 i a Munic 1859-61 Malgrat els seus inicis tardans i la seva mort prematura, és considerat el principal escultor hongarès del s XIX De la seva obra, destaquen les petites figures de terracota, a la manera d’esbossos Pagesos ballant

Autodidacte, el 1917 conegué l’escultor Juan Cristóbal, que orientà la seva vocació Féu un realisme robust i esquemàtic, sovint tenyit d’un cert Romanticisme És autor de la tomba de Pablo Iglesias 1935, a Madrid, i de molts busts, entre els quals el del seu amic Antonio Machado 1926, a Segòvia Morí com a combatent republicà en la guerra civil de 1936-39

Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…

Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…