Resultats de la cerca

EDC es donà a conèixer a finals de 1975 a través d’un manifest de 15 punts que resumien la seva ideologia liberal i el programa per la democràcia i per Catalunya Des de la seva creació, el partit es mogué en l’àmbit polític de centre EDC fou dirigida des del seu inici per Ramon Trias Fargas Malgrat la forta personalitat del seu líder, no aconseguí l’audiència d’altres forces pròximes en els plantejaments Amb l’etiqueta de “liberal”, participà en el cicle de conferències sobre “Les terceres vies a Europa” 1975 Al setembre de 1976 s’anuncià el projecte d’un Front d’Esquerres integrat per EDC,…

Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on edità…

Impulsors Rafael Casanova i Rabassa, Miquel Bocardit, Jaume Dalmau i Josep Planchart

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques Integrat en el Pacte Democràtic per Catalunya , obtingué dos escons per als seus principals líders —Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moners— i el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1068 vots 1,0%

Defensà la creació d’un partit de classe i considerà el problema nacional català com una qüestió burgesa Els líders foren César Falcón i Amadeu Bernadó, director de Treball publicació inicialment del PCC, que esdevingué portaveu d’ERIA

En les eleccions municipals de 1999 a Vilafranca del Penedès obtingué 204 vots 1,4%

Tenia com a objectiu l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya

Tenia per objectiu “propalar i afermar pertot arreu els ideals que propugnen la reconstrucció moral i política del País Valencià” Dirigents Pere Mira Noguera, Elies Martí i Llorenç Buades Mantingué la seva activitat durant la Guerra Civil