Resultats de la cerca

Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí  Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983 El 1978…

Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…

Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…

Nascut a Nova York, passà també a Europa i es desenvolupà els anys seixanta i setanta com un moviment experimental radical Incorporà a les seves accions la filosofia i les formes del happening , amb treballs molt poc convencionals en què intervenen diferents disciplines i es vol trencar la barrera entre art i públic, tot manifestant el caràcter estètic de la vida quotidiana Georges Maciunas en fou l’impulsor i aglutinà un collectiu d’artistes, escriptors, compositors, directors de cinema i actors que no responien a un estil determinat sinó a una actitud alternativa davant de la creació i,…

Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P Piferrer, que publicà tres amplis…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el corrent…

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal fou el gran…