Resultats de la cerca

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa…

El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la Vuelta a Astúries…

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes Balears i s’imposà…

El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters…

Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París

La materialització pot ésser només un esquema, un prototipus o una maqueta de l’objecte dissenyat

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San…

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J…

La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització