El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni. De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes.
Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva. Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no són manifestos i el desenvolupament general de l’organisme és semblant en tots dos.
La diferenciació definitiva de tots dos sexes es produeix en la pubertat, etapa caracteritzada per l’entrada en funcionament dels òrgans genitals i el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris. A partir d’aquest moment, comença l’etapa reproductora, és a dir, el període de la vida en què la dona és capaç de tenir fills.
En la dona, l’inici de l’activitat reproductora és assenyalat per la menarquia, o primera menstruació, que té lloc aproximadament entre els 10 anys i els 14. Aquesta primera menstruació indica que s’han posat en funcionament els cicles ovàrics regulats per l’activitat de l’hipotàlem i la hipòfisi, per mecanismes encara no ben precisats. Aquesta activitat cíclica es manté regularment durant anys, i en condicions normals és interrompuda solament pels embarassos que es podrien produir.
L’embaràs representa una nova etapa en el desenvolupament biològic femení, ja que les hormones secretades en el curs de la gestació ocasionen noves modificacions en l’organisme de la dona. Així, per exemple, les mames solament es desenvolupen del tot durant l’embaràs i el puerperi posterior. Per aquesta raó es pot considerar que és després d’un embaràs quan l’organisme femení arriba completament al seu desenvolupament potencial.
En els cicles ovàrics successius, al llarg de la vida d’una dona, arriben a madurar aproximadament entre 400 i 500 fol·licles, mentre que els restants es van atrofiant sense arribar a madurar. Per tant, en arribar a l’edat de 45 o 50 anys, gairebé no queden fol·licles primaris a l’ovari, de manera que, malgrat els estímuls hipofisials, cada vegada maduren menys fol·licles i es redueixen les secrecions hormonals dels ovaris. Aleshores comença un període anomenat climateri, època caracteritzada per l’aparició d’irregularitats en els cicles menstruals i, eventualment, trastorns causats per les modificacions hormonals mentre l’organisme es va adaptant a la nova situació. En el curs del climateri, arriba un moment que els cicles ovàrics s’interrompen completament i, per tant, es presenta la menopausa, o interrupció de les menstruacions. D’aquesta manera acaba l’etapa reproductora de la dona, que s’havia iniciat en la pubertat.