Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també carnallita
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta estructura en la…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…
salobre
Capa de sal que deixa sobre una superfície l’evaporació de l’aigua salada.
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…
vaporització
Física
Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
Semblantment a la fusió, en augmentar per temperatura l’energia cinètica de les molècules que formen una substància o per descompressió la distància entre elles es produeix el canvi d’agregació de la matèria que fa passar de l’estat líquid al gasós Segons les condicions en què té lloc la vaporització d’un líquid aquesta s’anomena evaporació o ebullició en el primer cas es manifesta en la superfície del líquid a qualsevol temperatura, i en el segon en tota la massa i a temperatura constant tensió de vapor Hom anomena calor de vaporització la calor necessària per a convertir en gas un gram o un…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de substàncies d’aquesta…
aglomeració
Tecnologia
Acció de reunir pólvores o partícules de petites dimensions, homogènies o heterogènies en composició, en masses, més o menys compactes, de més gran dimensió, sense fer-les passar per l’estat líquid.
Casos particulars d’aglomeració són la granulació, la nodulació, la compactació, la sinterització, la pelletització i, en termes generals l'extrusió Alguns materials poden aglomerar-se fàcilment per si sols, o bé, si estan dispersats en un líquid, per evaporació d’aquests la major part de les vegades, això no obstant, cal afegir-hi un aglutinant , líquid o pastós, que serveixi d’adhesiu Els objectius de l’aglomeració són evitar els inconvenients inherents a les pólvores pèrdues en manipular-les o utilitzar-les, agressivitat equan es tracta de productes irritants densificar el producte per a…
enxarolatge
Tecnologia
Operació que consisteix a recobrir un cuir o una pell amb una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant, obtinguda per l’aplicació de diverses capes de fons, vernissos i laques.
Aquestes capes poden ser pigmentades o no i consisteixen en preparacions d’oli de llinosa, bullit, nitrocellulosa plastificada o resines sintètiques El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacatge amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via quimica, com és el…
psicròmetre
Física
Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.
És format per dos termòmetres, un dels quals mesura la temperatura ambient i l’altre, dit humit , que és envoltat d’un teixit xopat d’aigua destillada, mesura una temperatura més baixa, car, en evaporar-se l’aigua que l’impregna, és absorbida una certa quantitat de calor La diferència de temperatura entre els dos termòmetres permet de determinar la humitat relativa de l’aire, en aplicar la fórmula de Sprung Per tal de facilitar l’evaporació, hom hi fa circular un corrent d’aire a una velocitat entre 2 i 4 m/s, mitjançant un ventilador incorporat al conjunt dels dos termòmetres psicròmetre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina