Resultats de la cerca

Enviat als EUA vers el 1950, residí a Nova York i fou el cap d’una xarxa d’espionatge Obtingué els plans del primer creuer nord-americà de propulsió nuclear Detingut el 1957, fou condemnat a 30 anys de presó però el 1962 fou bescanviat per dos espies nord-americans, un dels quals era Francis Gary Powers

Fou director de l’institut fisicoagronòmic de Leningrad i membre directiu de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Estudià les propietats físiques i elèctriques dels cristalls i dels semiconductors

El seu pare, home cruel i tirànic, l’obligà a estudiar la carrera d’enginyer militar Peterburg, 1838-43 malgrat la vocació literària que tenia des de l’adolescència Destinat al departament d’enginyers de la capital, es retirà al cap d’un any per consagrar-se a la literatura Traduí Eugénie Grandet 1844 i escriví la seva primera novella, Bednyje l’udi ‘Pobra gent’, 1845, que el situà d’un sol cop entre els millors escriptors russos del seu temps Belinskij veié en el jove novellista, de tendència gogoliana, un nou geni presentava, amb una força i una penetració extraordinàries, la tragèdia…

La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923

Assassinat de F García Lorca, que aquest any havia escrit La casa de Bernarda Alba

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, es doctorà el 1982 És professor des del 1974 i catedràtic de geografia des del 1989 S'ha interessat per la geografia rural Estructura agrària tipologia d’explotacions de muntanya Alt Pirineu català Urgellet-Baridà 1988, Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya 1990 també ha estudiat la divisió funcional de Catalunya i l’impacte territorial en àrees metropolitanes El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona en collaboració, 1986 tot aplicant els models…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del Borís Godunov de…