Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Jean-Delphin Alard
Música
Violinista i compositor francès.
Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…
Teatro Real de Madrid
Música
Teatre d’òpera de Madrid, prop de la Plaza i el Palacio de Oriente, al lloc de l’antic Teatro de los Caños del Peral (1708-1818).
Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…
Catània
La catedral de Catània, de Vaccarini (1702-1768)
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada vora el golf de Catània i als contraforts de l’Etna.
Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca, que conserva un dels…
Alfredo Kraus Trujillo

Alfredo Kraus Trujillo
© Fototeca.cat
Música
Tenor canari.
Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…
,
Manuel Gas i Salvador
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’inicià en el món de la sarsuela Durant anys actuà en la companyia del mestre…
Ucraïna 2018
Estat
Un cop més, l’actualitat a Ucraïna va girar al voltant del seu enfrontament amb Rússia, considerat l’enemic principal de Kíev després de l’annexió, el 2014, de la península de Crimea i de la ingerència del Kremlin en el conflicte del Donbass, el mateix any En aquesta regió oriental, els combats va disminuir notablement, però es va mantenir la situació d’emergència humanitària i no es preveu una solució del conflicte a curt termini El 25 de novembre, forces russes van retenir tres vaixells de la marina ucraïnesa al seu pas per l’estret de Kertx i van detenir 24 mariners amb aquest gest, que…
Hipòlit Lázaro i Higueras
Música
Tenor català.
Vida De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment Actuà el 1905 a Olot amb Marina , d’E Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita , al Teatre Novetats de Barcelona Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E Colli Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà El…
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…