Resultats de la cerca

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un…

L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran i de Malacara Tot i que no es definia…

El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130…

La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat…

El lloc d’Àreu, com d’altres pobles de la Vall Ferrera, era format per la vila closa o fortalesa i la vila baixa de cases sense emmurallar Si bé en viles com ara Araós o Alins l’església de la vila baixa era la que gaudia de la categoria de parròquia, en el cas d’Àreu fou l’església de la vila closa, Sant Feliu, la que exercí aquesta funció, en detriment de l’església de la vila baixa, és a dir, de Sant Joan Això, és clar, tenint en compte que les ruïnes que actualment es coneixen com a Sant Joan siguin les restes de l’església esmentada per Pere Tragó en el Spill  del vescomtat…

Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi…

La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa  que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa De l…

És la capçalera del barranc d’Aixeus , emissari dels estanys d’Aixeus , que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera

La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu És esmentada ja al segle XIII