El lloc d’Àreu, com d’altres pobles de la Vall Ferrera, era format per la vila closa o fortalesa i la vila baixa de cases sense emmurallar. Si bé en viles com ara Araós o Alins l’església de la vila baixa era la que gaudia de la categoria de parròquia, en el cas d’Àreu fou l’església de la vila closa, Sant Feliu, la que exercí aquesta funció, en detriment de l’església de la vila baixa, és a dir, de Sant Joan. Això, és clar, tenint en compte que les ruïnes que actualment es coneixen com a Sant Joan siguin les restes de l’església esmentada per Pere Tragó en el Spill... del vescomtat de Castellbò al començament del segle XVI. Segons Tragó, a la vila baixa hi havia una església que no era parròquia, però que tenia la seva pròpia rectoria.
Curiosament, en el moment de traslladar la parròquia de la força d’Àreu a la vila d’Àreu no es va refer l’antiga església, sempre en el suposat cas que fos Sant Joan, sinó que se’n construí una de nova sota l’advocació de sant Climent, i Sant Feliu restà com a capella, tal com consta en la relació d’esglésies i capelles del bisbat d’Urgell del 1904.