Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
nus

Diferents tipus de nusos
© Fototeca.cat
Transports
Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes.
Generalment s’estreny en estirar de llurs caps, però permet d’ésser desfet amb facilitat És emprat per a subjectar o lligar alguna cosa o per a unir dos elements flexibles o més, com és ara fils i caps La quantitat de nusos possibles és molt elevada, especialment a bord d’una embarcació, on tenen una gran importància
cable

cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons…
plana
Indústria tèxtil
Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és feta amb quatre o sis fils…
xarxa d’àrea propera
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica de comunicacions que permet connectar dispositius propers geogràficament a través de diferents xarxes de comunicacions sense fils.
Una xarxa d’àrea local LAN o una xarxa d’àrea personal PAN comunica elements propers que comparteixen un medi i/o fan servir una determinada tecnologia en canvi, una xarxa d’àrea propera està pensada per a comunicar elements connectats a diferents xarxes físiques per exemple, usuaris de diferents operadors de telefonia mòbil, un portàtil amb Wi-Fi, etc amb la finalitat de proporcionar serveis basats en la localització Per aquest motiu, són membres potencials d’una NAN tots els dispositius amb interfície de comunicacions sense fils en un radi proper centenars de metres al voltant…
pua
Indústria tèxtil
Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.
Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el…
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació…
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
gasa
Indústria tèxtil
Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació, relativament gran, amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.
Una de les seves aplicacions és la gasa hidròfila , de cotó, desproveïda d’aprest i esterilitzada, emprada en cirurgia Els fils d’aquests teixits tan desnombrats tenen tendència a lliscar els uns sobre els altres, i es destria el teixit Per evitar-ho hom pot donar-li un fort aprest, com en la mosquitera, o bé cal emprar el lligat de gasa de volta
Harry Vernon Tozer
Arts de l'espectacle (altres)
Investigador i pedagog de l’art del titella, especialment el de fils marioneta), reconegut mundialment com el mestre d’aquesta especialitat.
Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925 Fascinat pel titella de guant català putxinelli , el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari Fundà el grup Marionetes de Barcelona 1955-84 i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre 1973-90 Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette UNIMA i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina