Resultats de la cerca

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera

Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de Bourges 1100

Fill de Robert IV el Fort, comte del Wormgau En morir el seu germà el rei Odó I 898, el succeí als comtats de París i d’Anjou i al ducat de França Derrotà els normands a Chartres i signà el tractat Saint-Clair-Sur-Epte 911 pel qual els atorgava terres Fou elegit a Reims rei de França per una facció de la noblesa i morí lluitant contra el monarca legítim, Carles III el Simple, a la batalla de Soissons

Fill i successor de Felip I de França i Berta d’Holanda Cercà la consolidació del seu regne a l’illa de França, i combaté contra els petits senyors feudals, que finalment sotmeté, amb l’ajut de l’Església fou sempre aliat del papat i del poble Afavorí el moviment comunal i, mitjançant les cartes de repoblament, creà comunitats de camperols Fou derrotat per Enric I d’Anglaterra, duc de Normandia, a Brémule 1119, però, ajudat pels seus vassalls, detingué, a Reims, l’emperador Enric V 1124 Poc abans de morir casà el seu fill Lluís amb Elionor d’Aquitània i estengué fins…

Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de Carles VI, i dels ducs de Borgonya Joan Sense Por, des del 1404 originaren…

Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou derrotat a l’…

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Fill i successor de Carles VI Delfí 1417, estigué al costat dels armanyaguesos, que el reconegueren rei a la mort del seu pare 1422, malgrat les estipulacions del tractat de Troyes , mentre que el duc de Bedford s’intitulà regent de França en nom d’Enric VI Les victòries angleses motivaren una profunda penetració en territori francès Xampanya, Maine, Anjou La crítica situació de Carles VII fou salvada per Joana d’Arc, que féu aixecar el setge d’Orleans 1428 i consagrar la legitimitat de sobirà francès fent-lo coronar a Reims 1429 Assassinat l’incapaç favorit La Trémoille 1433, s’…

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra