Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…
silenciador
Tecnologia
Dispositiu que, muntat al tub d’escapament dels motors d’explosió o a la tovera dels motors de reacció, esmorteeix el soroll produït pels gasos expulsats.
El silenciador dels motors d’automòbil consisteix en una cambra en la qual s’eixampla el tub d’escapament i la vena gasosa s’expandeix i es refreda i xoca amb una sèrie de pantalles que dificulten la propagació de les ones sonores Aquest tipus de silenciador representa una pèrdua d’energia equivalent al 5% del combustible El silenciador emprat en els motors de reacció, molt més complex i de cost econòmic molt més elevat, és basat generalment en la subdivisió de la vena de gasos que surt per la tovera
retrocés
Militar
Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil.
El retrocés, que hom procura de limitar amb la utilització de frens, és funció de la força dels gasos originats per la combustió, de la massa del projectil i de la massa que retrocedeix
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El…
central tèrmica de cicle combinat
Tecnologia
Central tèrmica en què la combustió es produeix a l’interior d’una turbina i en mou els àleps, i se n’aprofiten els gasos en un segon cicle per a escalfar aigua, generar vapor d’aigua i moure una segona turbina.
En una central tèrmica de cicle combinat l’aire és introduït i comprimit, moment en què s’injecta el combustible, gas natural o fueloil Els gasos resultants superen els 1 000ºC, experimenten una gran expansió i mouen les pales de la turbina, que duu incorporat un generador d’electricitat
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats…
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’…
Protocol de Kyoto
Meteorologia
Conveni d’abast internacional, signat al desembre del 1997 a la cimera de Kyoto sobre el clima, que tracta de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2, òxid nitrós, metà i CFC).
A grans trets, el conveni estableix que cap als anys 2005-10 aquestes emissions hauran d’ésser reduïdes com a mitjana almenys el 5% amb relació als valors de l’any 1990 No obstant això, les reduccions seran diferents en funció dels diversos països El protocol rebé en un principi el vistiplau de només 33 estats Malgrat les reunions mantingudes, existeix el temor que les reduccions acordades tinguin repercussions negatives en l’economia d’alguns estats, particularment en el cas dels EUA, principal productor de gasos d’efecte hivernacle, la Xina i l’Índia En el primer cas no fou…
gas lacrimogen

Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina