Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de…
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
Northrop Grumman Corporation
Multinacional nord-americana dedicada a la fabricació de ginys i tecnologia aeroespacial i naval, amb seu a Los Angeles, Califòrnia.
Fou creada el 1994 arran de l’adquisició de Grumman per part de Northrop fundada el 1927 i s’organitza en quatre divisions Informació i serveis electrònica, aeroespacial i construcció naval Entre els productes singulars elaborats per l’empresa destaca el bombarder estratègic B-2, i la major part dels components de l’F-18-Hornet D’altra banda, Northrop Grumman fabrica els portaavions gegants de la classe Nimitz És un dels primers contractistes militars del món i dels EUA El 2007 tingué uns beneficis nets en vendes de 33 887 milions de dòlars i el nombre d’empleats era de 122 600
plataforma automotriu
La llançadora espacial és transportada mitjançant una plataforma automotriu cap a la plataforma de llançament
© Fototeca.cat
Astronàutica
Vehicle autopropulsat emprat per a traslladar els ginys espacials des de l’edifici de muntatge fins a la plataforma de llançament.
trobada orbital
Astronàutica
Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals, seguida o no d’acoblament.
En la tecnologia astronàutica sovint és anomenada '' rendez-vous ' orbital
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Luna

Luna o Lunik 1
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de la Lluna, el…
box
Transports
Lloc destinat a l’assistència tècnica i als serveis auxiliars dels ginys que participen en una cursa d’automòbils o de motocicletes.
planeta extrasolar
Astronomia
Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol.
El primer planeta extrasolar fou descobert per Michel Mayor i Didier Queloz Universitat de Ginebra l’any 1995 Des d’aleshores, el nombre de planetes coneguts s'ha multiplicat el març del 2017 la NASA havia confirmat l’existència de 3472 exoplanetes que formaven 581 sistemes anàlegs al sistema solar , és a dir, que orbitaven un estel Entre els ginys espacials que més han destacat en la detecció de planetes extrasolars cal esmentar els observatoris COROT , Kepler , Gaia i, des de l'abril del 2018, el Transiting Exoplanet Survey Satellite TESS Probablement, un gran percentatge dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina