Resultats de la cerca

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma…

Estudià música a Pau i a Baiona Debutà el 1952 com a Gran Sacerdot Samsó i Dalila a l’Òpera de París El mateix any cantà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i prosseguí les seves actuacions a París, que es prolongaren fins el 1976 El 1961 actuà a Edimburg amb la companyia del Covent Garden, fet que marcà l’inici de la seva carrera internacional, que l’ha dut a protagonitzar òperes als Estats Units -Nova York i Chicago- i en diversos escenaris de ciutats europees, com el Teatro alla Scala de Milà Ha participat en el Festival de Glyndebourne i el Maggio Musicale Fiorentino…

A tretze anys formà part del cor de Notre-Dame de París i posteriorment estudià flauta i orgue al Conservatori de Versalles Rebé classes de cant d’A Deller i R Jacobs del 1976 al 1978, any que fundà el Conjunt Clément Janequin, amb el qual s’especialitzà en música antiga Com a cantant d’òpera, debutà a Tourcoing amb La coronatione di Poppea 1982 i posteriorment interpretà obres de MA Charpentier, ChW Gluck, GF Händel, F Cavalli o JA Hasse en diversos teatres europeus, i també d’autors contemporanis LBerio Colla borà en diversos enregistraments i representacions dirigits per R…

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una…

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels geníssers soldats…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i d’A Campra,…

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W…