Resultats de la cerca

A l’hivern el coll, la gola i les galtes són blancs, amb una ratlla negra darrere l’ull Habita en colònies als penya-segats de la costa atlàntica europea, i a l’hivern alguns exemplars arriben a la Mediterrània occidental

A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839

El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola…

La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…

A l’hivern la gola, que és generalment rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s’esvaeixen No és bon volador, però es cabussa i neda àgilment Habita als estanys, pantans i tolls dels rius És comú i nia als Països Catalans, com també a tot Europa, llevat del nord

Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen

Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre

El plomatge és poc conspicu, la cua és llarga i notablement forcada i són molt bons voladors Els mascles presenten una dilatació policroma i inflable a la gola Els quatre dits dels peus són units per una membrana feble que no els permet d’emprar-los com a rems Habiten a les costes de l’Amèrica tropical

El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs