Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
agropir
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Elymus
, de la família de les gramínies.
palla
Agronomia
Tija del blat, de l’ordi i d’altres gramínies, seca i separada del gra.
aresta
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Apèndix rígid, filiforme i acicular que presenta l’espiga del blat i d’altres gramínies.
biglumat | biglumada
Botànica
Dit de les espiguetes de les gramínies que tenen dues glumes, com és el cas general.
Pampa
Regió
Regió natural de l’Argentina, situada al centre del país, al N de la Patagònia i al S del Chaco.
Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…
Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
Arles
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Vallespir que s’estén a banda i banda del Tec.
El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen…
farratge
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…
cràmbids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou el cucat i altres flagells de gramínies.
albellatge
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, força alta, de fulles estretes i espigues peludes.
Fa prats als solells dels països d’hivern temperat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina