Resultats de la cerca

Músic precoç, enregistrà el seu primer disc als quinze anys amb el grup Soft Machine, de Kevin Ayers Als dinou, enregistrà Tubular Bells  ,1973, màxim exponent del rock simfònic instrumental, del qual es vengueren setze milions de còpies Oldfield trobà una fórmula on, amb un collage instrumental , el rock s’acostava estructuralment a la música clàssica Emprada en la banda sonora de The Exorcist de W Friedkin 1973, Tubular Bells rebé un premi Grammy el 1975 Collaborador habitual de David Bedford, Kevin Ayers o Mick Taylor, altres enregistraments posteriors són Hergest Ridge 1974, Ommadawn ,…

Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un gran prestigi…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu  i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor Destacat…

Es donà a conèixer com a cantant a través de la ràdio A partir del 1939 assolí èxits extraordinaris actuant en directe acompanyat de famoses orquestres, amb un tipus de cançó melòdica acusadament romàntica, èxit que li valgué el sobrenom ‘The Voice’ i que es mantingué fins gairebé el final de la seva vida En el cinema, es limità al començament, per la seva activitat, al gènere musical, amb obres tan conegudes com On the Town 1949, Anchors Aweigh 1954, entre altres, si bé més endavant demostrà el seu excellent talent dramàtic en films com From Here to Eternity 1953, Man With the Golden Arm…

L’any 1970 creà, juntament amb Bryan Ferry, el grup Roxy Music, un dels primers conjunts que utilitzaren sintetitzadors i que es convertí en una de les formacions més destacades de l’estil glam-rock A la meitat dels anys setanta deixà aquest grup per dedicar-se a experimentar a partir de la música dels fils musicals, que ell anomenà música ambient amb aquests treballs es convertí en líder del pop d’avantguarda Els anys vuitanta i noranta tornà a ser guia de tots aquells que s’interessaven per la música de caràcter electrònic com el tecno, que utilitza l’ordinador per a la composició i…

Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en la potent veu…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva creativitat feu bandes…

Al principi dels anys vuitanta, el punk es reconvertí en post-punk i, després, en rock alternatiu Un dels grups que millor han representat aquesta darrera tendència, que es mou en cercles menys comercials i on les guitarres són les protagonistes, ha estat REM És format per Bill Berry bateria, Peter Buck guitarra, Mike Mills baix, i Michael Stipe veu i líder del grup Començaren a tocar junts el 1980 a Athens, Geòrgia Les seves cançons expressaven, com el punk , la desesperança d’una generació de joves, però amb guitarres pop -frases de les guitarres elèctriques, caracteritzades per melodies…