Resultats de la cerca

Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval

Situació Munt de rocs que formaven la base d’aquesta desapareguda torre de guaita ECSA - J Bolòs Restes d’una torre construïda al cim d’un turó proper a l’ermita de Cérvoles Des del lloc on hom bastí la torre, hi ha una bona panoràmica sobre la vall de la Figuera i la plana d’Algerri Mapa 32-13327 Situació 31TCG058396 Si, des d’Os de Balaguer s’agafa la carretera que va cap a Castelló de Farfanya, poc després de travessar el riu, es troba, a mà dreta, una pista en bon estat que ens porta fins a l’ermita de Cérvoles La torre és al cim del petit turó que hi ha al SW JBM-FFLI…

Actualment ha estat substituïda per la cofa

A una altitud de 443 m, sobre una roca calcària, dominant el castell de Castellnou del costat de migdia, es veuen els vestigis arrasats o la fonamentació d’una torre de planta rectangular, que segurament havia estat construïda amb la finalitat de fer de guaita del castell de Castellnou El nom mateix de la roca recordaria la intervenció del rei de Mallorca Jaume II, als anys 1285-95, contra el vescomte Jaspert V, el qual havia estat partidari del rei d’Aragó Pere el Gran Fou també a partir d’aquesta posició que el 1559 l’artilleria del governador de Rosselló reduí Perot de Llupià…

El lloc d’Almenara es documenta per primera vegada l’any 976, en què el comte Borrell i la comtessa Letgarda van vendre al vescomte Guitard de Barcelona el castell de Queralt, el qual limitava al nord amb Espanya i el gual de Taracha Tàrrega i seguia cap a les torres d’ Alchaceran i cap a la Portella i després cap a l’Antiga i seguia fins als termes de la Roqueta Per la situació dels termes coneguts de la Portella, l’Antiga i la Roqueta, les torres d’ Alchaceran han de correspondre a Almenara, que és el nom que rep un tipus determinat de fortificació, les torres de guaita, en àrab

Situació Aspecte d’aquesta malmesa torre de guaita que defensava en època medieval les masies properes ECSA - J Bolòs Torre adossada a una masia moderna, ara mig enrunada, situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes Mapa 35-16419 Situació 31TCF795844 Al punt quilomètric 4,2 de la carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons, surt, a mà dreta, la carretera que porta a l’església de Foix i a les Torres Altes Havent fet uns 3 km, abans d’entrar en una urbanització, surt a mà esquerra un camí, que cal agafar Uns 200…

Situació Torre de guaita de planta rectangular adossada a l’església de Cabrils i coronada amb merlets i un campanar de cadireta afegits modernament ECSA - J Bolòs Al lloc de Cabrils, al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel, hi ha una petita torre de guaita Fou construïda en un esperó sobre la Vall del Feu Es podia relacionar visualment amb el poble de Talau i amb la torre de Goà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 13” N - Long 2° 14’ 40” E A poc més d’1 km d’Oleta, en direcció a la Cerdanya, surt de la N-116 a mà dreta una carretera estreta els primers metres…

Aquesta fortificació era situada al Tossal Gros, un turó força destacat que serveix de partió als termes de Sanaüja i de Biosca En el punt més alt hi ha les restes d’una estructura rectangular que sembla correspondre a una cabana moderna o un punt de caça i que aprofita algunes de les pedres treballades irregularment que estan escampades al seu voltant El fet que també aparegui algun fragment de ceràmica grisa, juntament amb la seva privilegiada situació, permet evidenciar que en aquest indret hi hagué una fortificació o torre de guaita que degué servir d’enllaç visual…

Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix  de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’…

Aquest castell fou una de les fortaleses de la baronia d’Entença El primer esment és de l’any 1295, en què Guillem d’Entença, senyor del castell, va alliberar els habitants de Falset de l’obligació de fer guaita als castells de Falset i Altafalla Va ser un dels castells que el mateix Guillem d’Entença va cedir ai rei Jaume II el 3 de desembre de 1313 i que després, en crear el comtat de Prades el 1324, aquest rei va cedir al nou comte —el seu fill Ramon Berenguer— com a part integrant de la baronia d’Entença, que també s’afegia al patrimoni de la naixent casa de Prades El castell…