Situació
Aspecte d’aquesta malmesa torre de guaita que defensava en època medieval les masies properes.
ECSA - J. Bolòs
Torre adossada a una masia moderna, ara mig enrunada, situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF795844.
Al punt quilomètric 4,2 de la carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons, surt, a mà dreta, la carretera que porta a l’església de Foix i a les Torres Altes. Havent fet uns 3 km, abans d’entrar en una urbanització, surt a mà esquerra un camí, que cal agafar. Uns 200 m més enllà d’aquest trencall, cal girar a l’esquerra. Després de travessar un bosquet de pins, es pot veure al davant Cal Pepó amb la seva torre. (JBM)
Història
Aquesta torre, com la fortificació de les Torres Altes, depenia del castell de Foix, documentat des del segle XI. Malauradament, no es coneixen notícies històriques sobre els seus orígens.
La masia de Cal Pepó avui és deshabitada i mig enrunada. (CPO)
Torre
És una torre petita de planta circular. Les seves parets només fan uns 50 cm de gruix, a la part superior. Té un diàmetre interior de 2,30 m. La seva alçada actual és de tan sols uns 6 m.
Al capdamunt hi ha una porta o obertura orientada cap al SE. Aquesta obertura, ara en part tapiada, és acabada amb un arc fet en forma de plec de llibre, poc acurat.
La torre ha estat força malmesa des de fa anys. Té la banda occidental mig desfeta, amb la finalitat de fer-hi més fàcil l’accés des de la casa de pagès que tenia adossada al costat.
Els carreus són més aviat petits (15 cm d’alt × 20 cm de llarg, 10 cm × 40 cm, per exemple), lleugerament treballats.
És difícil d’establir-ne la datació. Aquesta construcció és bastant rústega, cosa que pot fer que sembli més antiga del que és. Podem pensar que era una torre de guaita o, més aviat, que ja era de bon principi la torre de defensa d’una casa o de diverses cases properes. Tot i que és agosarat d’assegurar res, creiem que cal datar-la més aviat cap al segle XII o XIII. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 768
- Buron, 1989, pàg. 36