Situació
Munt de rocs que formaven la base d’aquesta desapareguda torre de guaita.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’una torre construïda al cim d’un turó proper a l’ermita de Cérvoles. Des del lloc on hom bastí la torre, hi ha una bona panoràmica sobre la vall de la Figuera i la plana d’Algerri.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG058396.
Si, des d’Os de Balaguer s’agafa la carretera que va cap a Castelló de Farfanya, poc després de travessar el riu, es troba, a mà dreta, una pista en bon estat que ens porta fins a l’ermita de Cérvoles. La torre és al cim del petit turó que hi ha al SW. (JBM-FFLI)
Història
Tot i que els vestigis que romanen avui dia d’aquesta torre es poden datar entre els segles X i XI, una de les primeres mencions documentals que s’han localitzat del lloc de Cérvoles data del segle XII. Es tracta de la donació que l’any 1198 feren a l’abadessa Peronella de Santa Maria de Vallverd, Bernat de Sant Llorenç i la seva esposa, consistent en totes les dècimes dels béns que posseïen al lloc de Cérvoles, per a remei de la seva ànima. Al marge d’aquesta notícia, no es pot menystenir la possibilitat que el cenobi de Vallverd tingués, ja des del 1172, per donació del comte Ermengol VII d’Urgell, drets i possessions a Cérvoles, indret on s’havia establert una quadra.
Notícies posteriors refereixen que el monestir de Vallverd fundà en aquest indret una granja, propera a la torre, la qual fou arrendada a diversos particulars per a la seva explotació. Al segle XIV, una escriptura datada el 1376 informa que l’abadessa, en un moment en què el cenobi es trobava amb problemes econòmics, vengué la granja i la torre de Cérvoles a Pere de Puigverd, administrador de Castelló de Farfanya; la granja i la torre foren recomprades deu anys més tard, el 1386, per l’abadessa Francesca al mateix Pere de Puigverd pel preu de 1 800 sous.
L’any 1415 Cérvoles fou cedit pel rei Alfons el Magnànim a Joan Vinot, el qual el tenia encara el 1417.
Els béns de Vallverd, hom no pot assegurar si també Cérvoles, passaren a formar part de les propietats de Santa Maria de les Franqueses l’any 1452, moment en què aquell monestir fou unit a aquest darrer. Posteriorment, el 1474, en decretar-se la unió de les Franqueses al monestir de Santa Maria de Poblet, fou aquest darrer que recollí les seves propietats fins a la desamortització del segle XIX. (MLIR)
Torre
L’estat de conservació d’aquesta possible torre de guaita és molt dolent. Es conserva només un munt de rocs, amb una alçada de 2, 5 m, i, arran de terra, s’endevina una filada de carreus, fet que permet de calcular-ne el perímetre. Tenia un diàmetre de 6, 5 m. La part inferior, ara conservada, era massissa. Els carreus exteriors no eren pas gaire grans (feien uns 20 cm × 25 cm). El morter era de guix. El reble interior, força dur, era format per pedres i morter.
Aquesta construcció potser estava destinada a vigilar una explotació situada en aquest indret. El més probable és, però, que, en un moment inicial, fos una torre de guaita que permetés de relacionar els diferents castells del pla. La seva datació és difícil. En principi, es pot situar cronològicament en relació amb altres fortificacions frontereres fetes cap a l’any 1000, potser al segle XI. (JBM-FFLI)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 309
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 452