Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Misterio de dolor
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 45 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Alfred Fontanals i Sala i Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT El cinedrama homònim 1899 en tres parts d’Adrià Gual REFERENT LITERARI La peça teatral 1904 homònima d’AGual GUIÓ I MUNTATGE AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Aurora Baró Mariana, Emília Baró Marianeta, Carles Capdevila Silvestre, Joaquim Carrasco Labast, Enric Giménez Tomàs ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 18021915 Sinopsi Mariana és una vídua que viu amb la seva filla Marianeta La mare es casa amb el pastor…
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de …
,
Barcinógrafo
Cinematografia
Productora cinematogràfica fundada a Barcelona.
Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…
,
Destituït el president de l’Autoritat Portuària de les Balears per corrupció
El Butlletí Oficial de l’Estat BOE fa pública la destitució del president de l’Autoritat Portuària de Balears APB, Joan Gual de Torrella, detingut el 24 de juliol per presumpta corrupció Gual va ser apartat el 7 d’agost després de cinc anys en el càrrec
Enric Giménez i Lloberas
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz 1840 - 1925, fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i collaborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i collaborador artístic El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà…
Hug Berard i Palou
Història
Lloctinent de Mallorca (1583), fill de Joanot Berard i Gual.
Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594
Espectacles i Audicions Graner
Música
Sèries de representacions líriques i concerts promogudes a Barcelona pel pintor Lluís Graner entre el 1905 i el 1908.
Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de…
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina