Resultats de la cerca

Especialitzada en salts i proves combinades, el 1970 es traslladà a Barcelona, on reprengué l’atletisme, que havia abandonat el 1966 a causa d’una lesió Membre del Club Esportiu Universitari, fou campiona d’Espanya de salt de llargada 1973 i de pentatló 1973, 1976 a l’aire lliure, i tres cops més de salt de llargada en pista coberta 1972, 1973, 1974 També fou campiona de Catalunya de 100 m tanques 1972 i de salt de llargada 1978 a l’aire lliure, i de salt d’alçada 1972 i salt de llargada 1972, 1974 en pista coberta Entre el 1972 i el 1973 superà els rècords de Catalunya de salt de llargada i…

Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre

Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i The Animal in…

Germà de Nikolaas Tinbergen Director de l’Oficina de Planificació 1945-55 i professor de planificació del desenvolupament a la Universitat de Rotterdam des del 1933 Especialista en models economètrics, estudià quantitativament els resultats de les mesures de política econòmica, sobre cicles, utilitzant les tècniques d’anàlisi de confluències desenvolupada per Ragnar Frisch Obtingué juntament amb aquest autor el premi Nobel d’economia 1969 les seves obres principals són Business Cycles in the USA 1919-1939 1939, The Dinamics of Business Cycles 1950, On the Theory of Economic Policy 1952,…

El seu avi August Thyssen 1842-1926, fou el fundador de l’empresa siderúrgica que donà lloc al grup Thyssen Hütte AG , un dels primers del sector, continuat pel seu pare Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon 1875-1947, juntament amb altres activitats financeres i comercials Aquest, que obtingué el títol baronial el 1907, inicià una collecció d’art que Hans Heinrich amplià i completà, principalment amb obres de mestres moderns Comprèn una extensa representació de la pintura europea dels segles XIV al XX, obres dels primitius americans, escultures, joies, esbossos teatrals, etc que formen la…

Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review  1951-65, The American Physical Society  1966-74 i Physical Review Letters  1958-74

Treballà per a la cort francesa sota Enric II i Carles IX Passà a residir a Lió Les seves obres, de petites dimensions, enquadren els personatges de tres quarts Els rostres, clars, i els vestits, foscs, es destaquen sobre fons verds i blaus El seu estil té punts de contacte amb Clouet per la precisió del dibuix, la finesa d’execució i la delicadesa de colors

Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608

Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840