Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Simon van der Meer
Física
Físic neerlandès.
Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans
Mark Rutte
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC519381_NATO20110715-110714a-008.jpg)
Mark Rutte
© OTAN
Política
Polític neerlandès.
Es graduà en història a la Universitat de Leiden 1992, i posteriorment treballà en l’empresa privada, especialment a Unilever, de la qual fou un alt executiu Militant de les joventuts del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD, que presidí en 1988-91, posteriorment fou membre del seu Consell Nacional 1993-97 i des de l’any 2006 és el líder del partit Diputat a la Cambra de Representants 2006-10, fou successivament secretari d’estat d’Afers Socials i d’Educació en dos dels governs de Jan Pieter Balkenende 2002-06 En les eleccions del juny…
Nikolaas Tinbergen
Etologia
Etòleg holandès.
Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i The Animal in…
Jan Tinbergen
Economia
Economista holandès.
Germà de Nikolaas Tinbergen Director de l’Oficina de Planificació 1945-55 i professor de planificació del desenvolupament a la Universitat de Rotterdam des del 1933 Especialista en models economètrics, estudià quantitativament els resultats de les mesures de política econòmica, sobre cicles, utilitzant les tècniques d’anàlisi de confluències desenvolupada per Ragnar Frisch Obtingué juntament amb aquest autor el premi Nobel d’economia 1969 les seves obres principals són Business Cycles in the USA 1919-1939 1939, The Dinamics of Business Cycles 1950, On the Theory of Economic Policy 1952,…
Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon
Museologia
Economia
Home de negocis i col·leccionista d’art suís d’origen alemany.
El seu avi August Thyssen 1842-1926, fou el fundador de l’empresa siderúrgica que donà lloc al grup Thyssen Hütte AG , un dels primers del sector, continuat pel seu pare Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon 1875-1947, juntament amb altres activitats financeres i comercials Aquest, que obtingué el títol baronial el 1907, inicià una collecció d’art que Hans Heinrich amplià i completà, principalment amb obres de mestres moderns Comprèn una extensa representació de la pintura europea dels segles XIV al XX, obres dels primitius americans, escultures, joies, esbossos teatrals, etc que formen la…
Saskia Sassen
![](/sites/default/files/media/FOTO/saskia_sassen.jpg)
Saskia Sassen
© Institute for Urban Design
Política
Sociòloga nord-americana d’origen neerlandès.
Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…
Samuel Abraham Goudsmit
Física
Físic neerlandès, naturalitzat nord-americà.
Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review 1951-65, The American Physical Society 1966-74 i Physical Review Letters 1958-74
Beatriu I dels Països Baixos
![](/sites/default/files/media/FOTO/CRH_Beatriu_I.jpg)
Beatriu I dels Països Baixos (2010)
© RVD / Vincent Mentzel
Política
Reina dels Països Baixos del 30 d’abril de 1980 al 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos
Guillemina I dels Països Baixos
Història
Reina dels Països Baixos (1890-1962).
Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana
Guillem I dels Països Baixos
![](/sites/default/files/media/FOTO/CRH_Guillem_I_PaisosB.jpeg)
Guillem I dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Guillem V de Nassau-Orange.
Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina