Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
disproteïnèmia
Patologia humana
Modificació quantitativa o qualitativa de les proteïnes del plasma sanguini.
Alguns processos patològics poden afectar directament els òrgans o les cèllules formadors d’alguna proteïna i donar lloc a una disproteïnèmia primària o específica , com, per exemple, la malignitat de les cèllules formadores de les globulines gamma això s’esdevé en els plasmocitomes i en la macroglobulinèmia de Waldenström En alguns casos aquestes afeccions són congènites, hereditàries o no, i es tradueixen per una manca total, o gairebé, de la proteïna corresponent La hipogammaglobulinèmia o l’agammaglobulinèmia congènita i l’afibrinogenèmia congènita en són exemples Els trastorns genètics,…
hemòlisi
Medicina
Lisi dels eritròcits amb el consegüent alliberament de l’hemoglobina que contenen.
Pot ésser provocada pel verí de serps i d’abelles, per alcaloides com la digitonina i també per reacció serològica específica amb les aglutines del grup sanguini no tolerat, entre d’altres
Funció eritropoètica
Fisiologia humana
Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en la sang El…
urobilina
Bioquímica
Producte de degradació de l’hemoglobina que només conserva dos nuclis de pirrole.
És un pigment format per l’oxidació de l’urobilinogen, i en condicions patològiques hepatitis, cirrosi, etc és eliminada per l’orina, a la qual dóna un color d’ambre
verdoglobina
Bioquímica
Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts.
Conté globina i ferro III Per pèrdua d’ambdós es converteix en biliverdina És anomenada també coleglobina
metahemoglobina
Bioquímica
Forma oxidada de l’hemoglobina resultant de l’oxidació del ferro del complex hem
.
És un pigment inapte per al transport de l’oxigen Els eritròcits en contenen en un 1% Patològicament es produeix per la ingestió d’algunes substàncies tòxiques, com els colorants d’anilina, el clorat potàssic o l’aigua contaminada per nitrats metahemoglobinèmia
sang artificial
Substitutiu de la sang per a transfondre basat en derivats químics de l’hemoglobina.
Actualment en fase d’experimentació avançada, hom creu que a curt termini podrà ésser emprada en casos d’urgència Sobre la sang té l’avantatge que no crea problemes d’incompatibilitat de grups sanguinis i que pot conservar-se durant alguns mesos Com que, d’altra banda, no porta els elements coagulants habituals de la sang, no podrà ésser usada en tractaments continuats si no es dóna barrejada amb sang de donants
haptoglobina
Bioquímica
Mucoproteïna del plasma a la qual es lliga l’hemoglobina que hi circula lliurement.
Hom ha comprobat que augmenta en els processos inflamatoris i que disminueix en les hemòlisis
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina