Resultats de la cerca

Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres

L’eficàcia lluminosa relativa varia segons la longitud d’ona i les condicions de visió, i també per a cada individu per això la CIE Comissió Internacional per a la Illuminació ha normalitzat unes corbes per a un ull mitjà i amb unes condicions normals de llum visió fotòpica, o bé amb poca llum visió escotòpica

En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric

Els fotòmetres poden ésser visuals que utilitzen l’ull humà com a instrument de comparació i físics que utilitzen com a receptors cèllules fotoelèctriques, plaques fotogràfiques, etc Entre els visuals hi ha el de Bunsen , el de Lummer-Brodhun i el d’ombra , emprats per a mesurar intensitats lluminoses, i entre els físics, els emprats en fotografia i els destinats a mesurar nivells d’illuminació

El budisme introduí a la Xina la forma índia de meditació —concentració de la ment fins a ignorar el món exterior—, però mestres com An Shigao l’assimilaren de seguida a la idea taoista de conservació de l’energia vital Quan el budisme Chan emergí com a escola el fundador de la qual fou Bodhidharma al segle V dC, meditació significà “illuminació directa de la ment”

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell

Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge

Estudià a l’Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d’estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui treballà en mitja dotzena de llargs D’aquesta etapa destaquen els films d’autor Iconockout 1975, de José María…

La seva veritable identitat encara no ha estat revelada Documentat entre el 1356 i el 1410 Consta documentalment que illustrà, entre altres obres, unes Hores de Santa Maria per a la reina Elionor de Sicília, unes Ordinacions de cort 1359 i un Libre dels feits del rei Jacme per al rei Pere Hom ha considerat que participà en la illuminació del Llibre de Privilegis de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Llibre verd