Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Astigi
Ciutat
Ciutat romana corresponent a l’actual Écija.
Era la capital del Convent Jurídic Astigità, un dels de la província de la Bètica El riu Singilis Genil era navegable fins a Astigi
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els estatuts d’una…
ratificació
Dret internacional
Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.
Amb el bescanvi mutu dels instruments de ratificació , el tractat firmat constitueix una part integrant de l’ordenament jurídic d’un estat, que obliga el seu govern
Porcio Azzone
Història del dret
Jurista italià de l’escola de glossadors de Bolonya.
Autor d’una Summa sobre el Codi i les Institucions de Justinià, de gran rigor lògic i sentit jurídic, que ha estat, durant segles, un manual clàssic
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
favor testamenti
Dret civil català
Expressió llatina utilitzada per a designar el principi de prevalença de la successió testada sobre la successió intestada.
L’ordenament jurídic català té tota una sèrie de previsions amb la finalitat que la voluntat del testador, expressada en la seva declaració testamentària, tingui els efectes previstos en aquella
reglament
Dret
Conjunt ordenat de regles, disposicions i preceptes, dictats per l’autoritat competent per a l’execució d’una llei, per al funcionament d’una corporació, d’una dependència o d’un servei o per a qualsevol altra activitat.
Des d’un punt de vista legal, el reglament té un valor subordinat a la llei i és conseqüència de les competències pròpies que l’ordenament jurídic concedeix al poder executiu
Rafael Ramos i Folqués
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic S'interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo 1951 i Leyenda del Misterio de Elche 1956
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’…
declaració de voluntat
Dret civil
Expressió formal de la intenció d’una persona.
És exigida, sobretot, en el consentiment d’una part en un negoci jurídic, i cal que es faci sense coacció, ni per por o error, que són els constituents del vici del consentiment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina