Resultats de la cerca

Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa

Fou professor de dret internacional a la Sorbona i membre del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia durant el període 1946-64, del qual tribunal fou president del 1949 al 1952 Representà l’Académie des Sciences Morales et Politiques a la Union Académique Internationale

Exercí l’advocació i la magistratura fou conseller de l’emperador Septimi Sever Caracalla, que havia fet matar el seu germà Geta, el féu assassinar amb els seguidors d’aquest Ha estat considerat el príncep dels jurisconsults romans l’anomenada llei de cites de Teodosi i Valentinià III 426 confirma l’autoritat de font de dret de la seva doctrina És l’autor de qui aplega més fragments el Digest de Justinià D’entre les seves obres cal esmentar les Responsa i les Quaestiones Després de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, la influència de la seva doctrina fou molt important en la…

Obtingué de Tiberi el ius respondendi Deixeble d’Ateu Capitó, donà el seu nom a l’escola fundada pel seu mestre sabinià Sistematitzà l’antic dret romà Libri tres iuris civilis , recollí les opinions dels antics juristes ad Vitellium , escriví dos o més llibres de Responsa i els Libri memorabilium , els Fasti i els Commentarii de indigenis

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

Les seves Institutiones constitueixen una introducció a l’estudi del dret

Fou secretari d’Apli Claudi Divulgà el text de les Legis actiones , que fins aleshores només coneixien els patricis, i publicà al fòrum el calendari dels dies d’administració de justícia dies fasti Fou edil curul i tribú del poble

Fou un dels principals teòrics de l’escola clàssica de dret penal Fou professor a Lucca i a Pisa 1859 i membre de la comissió que redactà el projecte de codi penal italià Es mostrà contrari a la pena de mort Entre les seves obres hom pot esmentar Lezione sul grado nella forza fisica del delito 1870, Lineamenti di pratica legislativa penale 1874 i Studi sul diritto perfetto 1879

Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis