Resultats de la cerca

Cursà els estudis jurídics a la Universitat de Lleida El 1428 fou vicari general de la diòcesi de Vic El 1448 acabà la seva obra, iniciada anys abans, Comentaria super usaticis Barchinone , que és l’exposició i el comentari més complet escrit sobre aquesta matèria, on ofereix, fins i tot, dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns usatges Dedicà l’obra, impresa el 1505 per Joan Luschner, als consellers de Barcelona Hom li atribueix la redacció, el 1450, d’un nobiliari de Catalunya

Fill de Tomàs de Malferit Jurat en cap de Mallorca 1536, 1543, 1558 Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum , publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Jaume Muntanyans

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat…

És autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d' Ordinacions d'En Sanctacília

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de Sardenya 1662…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic El 1836 fou…

Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…