Resultats de la cerca

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…

Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…

Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només…

Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…

És localitzat preferentment al fetge i al pulmó

Baixa al fons per transformar-se en adult

Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves Els ous…

Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…