Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Montserrat Corretger i Sàez
Literatura
Historiadora de la literatura.
Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998, Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006, Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011, Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012…
,
Cels Gomis i Mestres
Literatura catalana
Folklorista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme —, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, collaborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de treballs de…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…
Santa Maria de la Gleva (les Masies de Voltregà)
Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, fou inicialment una capella rural, dependent de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, però aviat es convertí en un important santuari marià, d’una gran devoció comarcana Les primeres notícies de l’església s’inicien l’any 1286 en el testament d’Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l’església i el 1288 Guillem Xetmar, parent de l’anterior, li llegà 400 sous En els anys següents es documenten més deixes a l’església de Santa Maria de la Gleva L’any 1313 aquest temple inicial fou substituït per un altre, sembla que…
Torre d’Adarró (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d…
cala Marmassem
Cala
Cala de la costa occidental de Mallorca, dins el terme d’Andratx, a ponent de cala Llamp.
Ramon Guillem i Alapont
Literatura
Poeta, narrador i assagista.
Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996 1998, Solatge de sols 1999, Maregassa 2002, Celebració de la mirada…
,
Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (dècada del 1940)
© Arxiu Família Del Romero Sánchez-Cutillas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiadora, novel·lista i poeta.
Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe Trenta poemes 2000 Ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països…
,
Joan Crexell i Playà
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com…
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina