Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
pèl caní
Indústria tèxtil
Pèl gruixut, rígid i punxegut, que hom sol trobar barrejat amb la llana.
Es tenyeix difícilment i apareix barrejat amb la llana És anomenat també pèl mort
diable desmotador
Indústria tèxtil
Màquina emprada, després del rentatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.
Té una telera d’alimentació que hi fa entrar lentament la llana, la qual passa seguidament per entre dos cilindrets que la retenen tot seguit hi ha un tambor recobert de pues d’acer, que s’introdueix entre la llana que sobresurt dels cilindrets i la projecten contra una reixeta Hi ha un segon tambor proveït de pues molt fines, orientades tangencialment, que prenen les fibres però no les motes vegetals
raça bergamasca
Ramaderia
Raça ovina d’origen italià, de triple aptitud (llet, llana i carn).
El seu aspecte recorda el de les races lleteres alemanyes, especialment la de Wilstermarch, amb la qual ha estat millorada té el cap de perfil convexilini el coll, el cos i les extremitats llargs la constitució òssia forta, i el tòrax, de poca profunditat La llana és de finor mitjana i cobreix el ventre i baixa fins als garrons La producció de llet és d’uns 300 litres cada sis mesos
dessuardatge
Indústria tèxtil
Operació de dessuardar la llana ruixant-la amb aigua per dissoldre les sals que formen la suarda.
Hom efectua aquest rentat a contracorrent, fent passar la llana per dessota d’uns ruixadors mitjançant un transportador de cinta sens fi
lanolina
Farmàcia
Greix de color fosc i olor característica que hom extreu de la llana dels bens.
Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
antiarnes
Química
Producte destinat a combatre les arnes i, en general, tots els insectes que s’alimenten de fibres tèxtils, especialment llana.
Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet…
Lepe
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a La Tierra Llana, a l’W de la capital provincial.
S'estén fins a la desembocadura del riu Piedras En l’economia del terme, hi tenen un major pes el sector primari agricultura, ramaderia bestiar de llana i boví i, sobretot, les activitats pesqueres
leviatan
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el rentatge de la llana, formada per una barca de ferro que conté el bany de sosa i de sabó, una telera que introdueix la llana en floca i uns rastells que es mouen alternativament i la fan avançar.
Al final, un altre dispositiu de rastells treu la llana del bany i la fa passar per entre uns corrons escorredors Generalment hom n'installa més d’un fins a sis en sèrie, formant un tren de leviatans , que fan successivament les operacions de rentatge, desgreixatge i esbandida
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina