Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
arxillaüt

Arxillaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…
curses tradicionals

La Transsegre és una de les curses tradicionals més conegudes de Catalunya
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…
música de l’Azerbaidjan
Música
Música desenvolupada a l’Azerbaidjan.
Música culta La música culta de l’Azerbaidjan va ser dominada fins al segle XIX per la música de l’Orient Mitjà i es va desenvolupar com a part de la tradició arabigopersa A partir de l’últim quart de segle, amb el constant contacte amb Rússia, es va produir un canvi musical i les formes europees van penetrar ràpidament al país Una mostra d’aquest fet és la primera òpera àzeri La mort de Medznun a la tomba de Leyla 1897 El 1921, ja sota domini soviètic, fou fundat el Conservatori de Música de Bakú, on s’ensenyava música culta de tradició europea sovint amb mestres russos i també música…
biwa
Música
Instrument cordòfon japonès de la família dels llaüts; les cordes es pincen amb el plectre i té forma de pera.
viola de gamba
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de parelles, i de coreografia…
viola d’amor

Viola d’amor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…
música del Líban
Música
Música desenvolupada al Líban.
Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…
pandora
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, de caixa plana i amb sis cordes metàl·liques dobles que eren polsades amb un plectre.
De sonoritat greu, hom n'atribueix la invenció a John Rose 1562
tiorba

Tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina