Resultats de la cerca

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb el justícia d…

Nasqué amb el propòsit d’estudiar la història, l’art i l’arqueologia de Catalunya Les seccions inicials foren les d’arqueologia, folklore, ciències naturals i fotografia i, posteriorment, es creà la secció d’esports de muntanya Entre el 1908 i el 1916 publicà un butlletí, i el 1911 publicà les actes del Primer Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat a Lleida Després de la Guerra Civil reprengué l’activitat el 1943 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya a Lleida, constituïda per membres de l’anterior etapa i del Centre Excursionista Pla i Muntanya Impulsà les seccions d’…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació…

Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle SW de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre La densitat de població 172 023 h 1981, sobre 4 904,83 km 2 és de 35 h/km 2 , la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva l’increment des del 1877 és del 11,6% És una regió agrícola, amb poques ciutats Tortosa, amb 29 934…

La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…

La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…