Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
cala Montdragó
Cala
Cala de la costa oriental de Mallorca, dins el municipi de Santanyí, a ponent de Portopetre.
Al sector dit s’Amarador hi havia al s XVI un estany on s’amaraven lli i cànem Notable per la seva bellesa, ha estat tractada literàriament per Josep MLlompart, Blai Bonet i Miquel Pons
Dunfermline
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, a la regió de Dumfries i Galloway, prop del Firth of Forth.
Antiga residència dels reis d’Escòcia, conserva les ruïnes d’una abadia Actualment és centre industrial, amb fàbriques tèxtils del lli i de la seda, i indústries auxiliars de tints i acabaments Té també drassanes
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
plugastell
Indústria tèxtil
Teixit cru de cotó amb trama d’estopa de lli, amb un acabat que li dóna un aspecte de lli pur.
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la…
Haspengouw
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Brabant i la frontera neerlandesa, limitada pel Mosa, al S, i la Campine, al N.
És formada per un baix altiplà cobert de dipòsits llimosos, que donen uns sòls molt fèrtils i en fan una de les àrees agrícoles més riques del país Hi ha conreus de cereals, bleda-rave sucrera, lli i farratge, i té ramaderia
capella de les Grades
Església
Antiga església parroquial de Marcèvol, al municipi d’Arboçols (Conflent), del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada
formi
Indústria tèxtil
Fibra que hom extreu en forma de fascicles, de 60 a 100 mm de llarg, de les fulles del formi per un batement i una torsió a mà o a màquina.
La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda
Monopoli
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Port a l’Adriàtica, molt actiu Té fàbriques de lli i de cotó i blanqueries Conserva les restes de les muralles medievals i la catedral, del segle XIV Molt a prop hom ha descobert algunes tombes corresponents a l’antiga ciutat d’Egnatea, destruïda al segle V