Els Mayolas i Claudi Sanpere

Pagaré de Sanpere i Mayolas (1898). Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX. Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa. Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda.

Pagaré de Sanpere i Mayolas (1898). Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX. Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa. Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda.

El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya. L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners. Són socis de la Reial Companyia de Filats de Barcelona.

Genís Mayolas era teixidor de cotó a Premià de Mar el 1842. El seu nom el vincula al Maresme —Sant Genís de Vilassar— i el cognom al possible avantpassat. La seva indústria té continuïtat, a diferència de la majoria dels altres industrials que van desapareixent a mesura que avança el segle i s’imposa una certa concentració industrial i un mínim nivell de producció. El 1850 té 30 telers no mecànics i 54 treballadors. El 1862 la fàbrica disposa de 22 telers i 45 operaris, però ha incorporat un tint. Teixeix i tenyeix.

Pocs anys després, Genís Mayolas incorporarà els fills al negoci i donarà entrada al lli. De fet es presentarà com a teixidor de cotó, llana i lli, però és aquest darrer el que li donarà prestigi. És el que destacarà dels productes presentats a l’Exposició Universal de París del 1867, que li meresqué una medalla de primera classe, un premi modest però d’una certa importància si considerem que es tracta d’un certamen internacional.

A la dècada dels anys 70, Genís Mayolas i Fills ha obert un despatx i magatzem a Barcelona, carrer de l’Argenter, núm. 12, entre el carrer Més Alt i del Mig de Sant Pere. Els mocadors tenyits de l’empresa foren presentats a l’Exposició de Barcelona del 1871.

Alguna cosa passa a la família. El 1878 la fàbrica de Premià va a nom de Silveri Mayolas, mentre que Genís Mayolas i Fills obren fàbrica a Pineda de Mar i despatx a Barcelona.

Paper comercial de Genís Mayolas (1898).

Paper comercial de Genís Mayolas (1898).

Paper comercial de Claudi Sanpere (1898).

Paper comercial de Claudi Sanpere (1898).

Silveri Mayolas serà l’empresa que agafarà més volada. El 1885 es convertirà en societat comanditària —S. Mayolas i Companyia—, un fet que significa entrada de socis i de diner nous. Li donarà el prestigi un producte que no havia estat aconseguit fins aleshores pels industrials catalans: l’estampat de lli, aplicat a mocadors i estovalles. Altres ho havien intentat, però sense èxit. En canvi, "la casa Mayolas y Compañía fabrica hoy pañolería de hilo con cenefa y estampados con la misma perfección, si no mayor, y gusto que los ingleses e irlandeses" (Serrate, Josep M., Las grandes industrias y los grandes industriales, 1888).

L’Exposició Universal de Barcelona (1888) serà l’aparador per a presentar els seus avenços. Hi anaren les dues empreses premianenques, però Genís Mayolas i Fills va passar sense pena ni glòria. Silveri Mayolas va guanyar una medalla de plata i un gran elogi del primer comentarista industrial: "La victoria del industrial de Premiá es decisiva e indiscutible", en dirà (ídem).

Tenia aleshores 100 obrers a la fàbrica i uns 60 telers. No eren filadors. Només teixien, estampaven i feien acabats.