Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
luteïnitzant
Bioquímica
Dit de l’hormona gonadotropa sintetitzada i secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi.
En la dona, afavoreix l’ovulació, el desenvolupament del cos groc i la secreció d’estrògens i de progesterona per l’ovari en l’home, estimula la secreció de testosterona per part de les cèllules intersticials del testicle Hom l’anomena també hormona luteotropa i hormona estimulant de les cèllules intersticials
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…
Funcions cerebrals
Fisiologia humana
El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…
lirat | lirada
Botànica
Dit de la fulla pinnatífida que té el lòbul terminal més gros que els laterals.
tomografia per emissió de positrons
Tècnica de diagnosi basada en la imatgeria electrònica no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges de talls tomogràfics de l’organisme utilitzant molècules radioactives que emeten positrons.
A diferència d’altres tècniques relacionades com la tomografia axial per computadora o TAC, basada en la utilització de raigs X, que només permeten d’obtenir imatges estructurals de l’organisme, la TEP possibilita la realització d’estudis funcionals, amb l’obtenció d’imatges d’activitat fisiològica El procediment consisteix a administrar al pacient algun compost amb una activitat fisiològica a l’òrgan que hom desitja estudiar, però marcat mitjançant la unió d’isòtops radioactius de vida curta emissors de positrons que no alterin llur constitució química com el C 11 , el N 13 o l’O 15…
atàxia frontal
Patologia humana
Atàxia semblant a la cerebel·losa acompanyada de trastorns de conducta, per lesions en el lòbul frontal.
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
bulb olfactori
Anatomia animal
Cadascuna de les dues expansions del nervi olfactori a la cara inferior de cada lòbul cerebral anterior.
Les leptosporangiades aquàtiques o hidroptèrides
Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina