Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles. Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell. El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps.
En coneixem poc l’evolució. Hi ha fòssils d’Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior. És possible que les marsileàcies hagin derivat de les esquizeàcies, i que les salviniàcies ho hagin fet a partir de les himenofil·làcies. En tot cas, han adoptat la vida aquàtica de forma secundària. En conjunt, comprenen unes 100 espècies, que repartirem en dos ordres, el de les marsileals (Marsileales) i el de les salvinials (Salviniales).
Les marsileals
Amb una sola família, marsileàcies, aquest ordre és diversificat en tres gèneres, de distribució cosmopolita, Marsilea i Pilularia (representats a Europa) i Regnellidium.
Frondes tetrapinnades, amb aspecte de "trèvol de quatre fulles", de Marsilea quadrifolia, en un arrossar del delta de l’Ebre.
Teresa Casasayas.
Als Països Catalans només ha arribat el gènere Marsilea, amb tres espècies. Es caracteritza pel seu rizoma reptant i ramificat, arrelat al fang. A la part inferior dels nusos hi ha rels adventícies, i a la superior apareixen les fulles, que consten d’un llarg pecíol amb dos parells de folíols terminals, disposats en creu, sèssils, formant una mena de trèvol de 4 fulles. Els esporocarps, portats per un curt peduncle, són el·lipsoidals i comprimits; la seva coberta correspon a una fulla, que envolta els sorus en formació. Al seu interior, els esporangis es troben reunits en un megasporangi i molts microsporangis, formant un sorus, en forma de dit. Els sorus van fixats a un anell gelatinós que, en hidratar-se i inflar-se, obre l’esporocarp i arrossega als sorus a l’exterior. Els microsporangis produeixen de 32 a 54 micròspores. Una d’elles produeix un protal·lus masculí, que dona lloc a espermatozoides en forma de tirabuixó, amb molts flagels. El megasporangi produeix una sola megàspora, que donarà un sol megaprotal.lus amb un sol arquegoni.
M. quadrifolia, la marsílla, té les frondes sense pèls, portades per pecíols de 7-20 mm de llarg. El marge extern dels folíols és sencer o lleugerament ondulat. Els esporocarps, el·lipsoidals i comprimits, es troben damunt de peduncles d’1-2 cm, ramificats en 2–4 branques. Creix en llocs periòdicament inundats, com ara en arrossars o fanguissars de pH pròxim a la neutralitat. És una planta molt rara, que ha estat trobada algun cop a les planes marítimes del Rosselló, del Baix Empordà, de la Selva, del delta de l’Ebre i de l’albufera de València.
M. strigosa té les fulles amb pèls fins, un pecíol de 2,5 a 10 cm, i els esporocarps globulosos, amb la dent superior obtusa, comprimits, gairebé sèssils i més o menys pubescents. Viu en depressions inundades temporalment. Es coneix de Mallorca, vora Llucmajor, i del Rosselló.
M. batardae té les fulles amb un pecíol de 3-5 cm, i els esporocarps amb la dent superior aguda, comprimits i globulosos, es disposen solitaris o en petits grups de 2 o de 3 tot al llarg del rizoma. Recentment hom ha descobert poblacions d’individus d’aquesta espècie als arrossars de Sueca (Ribera Baixa).
Les salvinials
Són petites falgueres aquàtiques, que viuen flotant en llacunes, llacs i aiguamolls d’aigua poc salinitzada. Els seus esporocarps corresponen a un sorus únic i la seva paret representa un indusi modificat. Això les diferencia fortament de les marsileals. En coneixem tan sols dos gèneres, Salvinia, amb 10 espècies de distribució cosmopolita, que constitueixen la família de les salviniàcies, i Azolla amb 6 espècies de distribució subcosmopolita, els únics representants de la família azol·làcies.
Frondes i tiges suradores de Salvinia natans, en un aiguamoll empordanès (també s’aprecien petits exemplars d’Azolla caroliniana).
Ramon M. Masalles.
L’única espècie del gènere Salvinia present a Europa és S. natans, una petita planta aquàtica que, a la manera de les llentilles d’aigua, sura lliurement en aigües estancades o molt manses. La tija, prima i sense rels, porta tres fulles cada nus. Les dues superiors són flotants, ovals, senceres i amb grans espais intercel·lulars; la inferior, submergida, és dividida en nombroses lacínies filiformes, piloses, que fan les funcions de rels. A la base d’aquestes fulles aquàtiques apareix un grup d’esporocarps subglobulosos, reunits en un únic sorus que conté, o bé molts microsporangis, o bé alguns megasporangis. Els esporangis són pedicel·lats, tant els uns com els altres, i tenen la paret formada per una sola capa de cèl·lules (leptosporangis). Els microsporangis contenen 64 micròspores, aglutinades per una substància escumosa i endurida. En germinar, cada una d’elles produeix un protal·lus masculí, curt i tubulós, que porta només dos anteridis, els quals acabaran donant 4 espermatozoides flagel·lats. Els megasporangis, més grans, contenen una sola megàspora, que es desprèn de la planta mare i sura lliurement a la superfície de l’aigua. En germinar, dona un megaprotal·lus amb dos o més arquegonis. Però, després de la fecundació, només un dels arquegonis fecundats produirà un embrió. Tan sols ha estat trobada a les aigües estancades de la plana litoral, tant de l’Alt com del Baix Empordà.
Exemplars suradors, de frondes imbricades, d’Azolla caroliniana, mesclats amb llentilles d’aigua (Lemna minor).
Josep Girbal.
El gènere Azolla és representat per dues espècies al nostre territori. A. caroliniana, originària d’Amèrica i avui naturalitzada a les zones temperades i tropicals de tot el planeta, és una petita planta herbàcia i anual, flotant. Les tiges, molt ramifícades, porten dues sèries de fulletes imbricades (que es recobreixen parcialment) i profundament bilobulades, sense nervi. De la part inferior neixen llargues rels autèntiques, tendres, de fins a 6 cm. El lòbul superior, flotant, papil·lós, acull, en una cavitat excavada a la seva base, cianofícies de l’espècie Anabaena azollae, que hi viuen en simbiosi, fixant nitrogen en benefici de la falguera; per això, Azolla es fa servir com a adob verd als arrossars. El lòbul inferior, transparent, resta submergit. Els esporocarps, esfèrics, originats per l’indusi, es situen al lòbul inferior de la primera fulla de cada branqueta.
Els microsporangis formen un periplasmodi escumós que conserva juntes les 64 micròspores, formant de 5 a 8 masses arrodonides, dites màssules. Cada una de les màssules té la superfície coberta de pèls acabats en forma d’arpó, els gloquidis, que serveixen per a enganxar la màssula a la megàspora, que sura lliurement a l’aigua. El megasporangi forma una sola megàspora. Aquesta, irregularment coberta de tubercles, porta a la seva part superior 3 flotadors, que la mantenen horitzontal a l’aigua. El desenvolupament del protal·lus, la fecundació i la formació de l’embrió són iguals que al gènere Salvinia. Es coneix de les contrades litorals del Rosselló i del delta del Llobregat, on normalment és rara, però ocasionalment pot ser abundant, barrejada amb les llenties d’aigua (Lemna).
A. fïliculoides forma plantetes el·líptiques d’1-10 cm de diàmetre, amb fulles en general de més d’1 mm de longitud, amb un marge membranós ample. Viu en els mateixos ambients que A. caroliniana, però només ha estat trobada al Rosselló i al baix Vallespir. És també una espècie americana naturalitzada.