Resultats de la cerca

El programa fou elaborat per Frank Drake i els seus collaboradors del National Radio Astronomy Observatory de Virgínia de l’Oest i fou dut a terme durant els primers anys de la dècada dels seixanta Per motius teòrics hom escollí els estels τ Ceti i ε Eridani com a regions favorables pel tipus d’estudi que es realitzava, i els radiotelescopis adscrits a la investigació estudiaren tots els senyals rebuts en un estret interval de longituds d’ona centrat en el valor de 21 cm longitud a la qual emet l’hidrogen neutre, un dels components més abundants de l’Univers Aquest experiment no…

L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…

El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…

Consisteix en una cavitat, omplerta d’una barreja de gasos nobles, en la qual dos feixos de làser recorren un mateix trajecte però en sentits oposats Quan la cavitat gira a conseqüència d’un moviment per exemple, de l’aeronau que la porta, les longituds recorregudes pels dos feixos són diferents és més curta la del feix que es trasllada en el sentit de la rotació, per la qual cosa es produeixen franges d’interferència originades pel desfasament de les dues ones Aquestes franges són detectades per una cèllula fotosensible, i són presentades al pilot en forma numèrica o gràfica, de…

En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25…

La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les…

El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc…

Si a i b representen les longituds dels catets i c la longitud de la hipotenusa, el teorema Pitàgores és expressat per la igualtat c 2 = a 2 + b 2 Bé que la primera demostració del teorema sembla que fou feta pels membres de l’ escola pitagòrica   Pitàgores vers l’any 550 aC, el teorema de Pitàgores, almenys en alguns casos particulars, ja era conegut pel poble egipci vers l’any 2000 aC, pels xinesos vers l’any 1100 aC i pels vedes vers l’any 800 aC D’altra banda, fou a partir del teorema que els pitagòrics descobriren que no n'hi ha prou amb els nombres enters i fraccionaris…