Resultats de la cerca

Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més…

Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la…

Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un exemple per als…

Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant aquest any es van…

Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great 1587 i 1588…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de…

De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter…

Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns comentaris als…