Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
desoxidant
Química
Tecnologia
Producte emprat per a efectuar una desoxidació
.
Els desoxidants de l’acer fos són l’alumini, el manganès i el silici, i per als altres metalls hom empra el carboni, el magnesi, el calci i el fòsfor totes aquestes substàncies actuen com a reductors Els desoxidants superficials són dissolvents de l’òxid, o bé substàncies que es combinen amb el metall i en formen la sal corresponent
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina
per a formar l’ actomiosina
.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
Dow Chemical Company
Empresa nordamericana de productes químics, domiciliada a Midland, Michigan.
El nucli original fou la Middland Chemical Company, fundada el 1890 per Herbert H Dow, descobridor dels primers procediments industrials per a l’obtenció industrial del magnesi És especialitzada en carboquímica i petroquímica, i ocupa un dels primers llocs mundials en el seu ram A l’Estat espanyol actua a través de la Dow Chemical Ibérica, amb dues fàbriques, una d’elles a Tarragona, on fabrica etilè i d’altres productes químics
monticel·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És isomorf de l’olivina De color blanc, groguenc o bé incolor, té una duresa 5 i un pes específic 3,2
forsterita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, Mg2SiO4
.
Terme extrem de la sèrie de l’olivina La forsterita i l’olivina són incompatibles amb la sílice lliure SiO 2 , puix que hi reaccionen i originen piroxens El color és blanc, tirant a un verd d’oliva Es forma per metamorfisme de la calcària dolomítica Té duresa 7 i pes específic 3,222
hiperstena
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (MgFe)SiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens És de color fosc verdós o marró i, a vegades, negre Té esclat de vidre, la seva duresa és de 6 i la seva densitat de 3,4-3,9
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina