Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
carbonat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.
Els carbonats metàllics són molt abundants en l’estat natural cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics La majoria dels carbonats poden ésser obtinguts per precipitació d…
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l’actomiosina.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
Dow Chemical Company
Empresa nordamericana de productes químics, domiciliada a Midland, Michigan.
El nucli original fou la Middland Chemical Company, fundada el 1890 per Herbert H Dow, descobridor dels primers procediments industrials per a l’obtenció industrial del magnesi És especialitzada en carboquímica i petroquímica, i ocupa un dels primers llocs mundials en el seu ram A l’Estat espanyol actua a través de la Dow Chemical Ibérica, amb dues fàbriques, una d’elles a Tarragona, on fabrica etilè i d’altres productes químics
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
forsterita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, Mg2SiO4
.
Terme extrem de la sèrie de l’olivina La forsterita i l’olivina són incompatibles amb la sílice lliure SiO 2 , puix que hi reaccionen i originen piroxens El color és blanc, tirant a un verd d’oliva Es forma per metamorfisme de la calcària dolomítica Té duresa 7 i pes específic 3,222
hiperstena
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (MgFe)SiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens És de color fosc verdós o marró i, a vegades, negre Té esclat de vidre, la seva duresa és de 6 i la seva densitat de 3,4-3,9
monticel·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És isomorf de l’olivina De color blanc, groguenc o bé incolor, té una duresa 5 i un pes específic 3,2
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina