Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
Tomàs Bertran i Soler
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat…
Josep Antoni Grimalt Gomila
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…
Manuela de los Herreros i Sorà
Literatura catalana
Poeta, narradora i autora teatral.
Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…
Antoni Josep Pont i Llodrà
Música
Organista i director coral mallorquí.
L’any 1878 fou ordenat de prevere El 1897, juntament amb el compositor A Noguera, fundà la Capella de Manacor, entitat que dirigí fins el 1925 i que esdevingué model i motor del moviment coral de Mallorca Entre el 1887 i el 1903 fou l’organista titular de la parròquia de Manacor, i en 1903-09 exercí de mestre de capella a la seu de Mallorca Es dedicà durant alguns anys a aplegar el patrimoni musical del folklore mallorquí El 1917 obtingué el premi del Concurs de Música Catalana de Barcelona amb el treball Collecció de tonades i danses mallorquines amb descripció gràfica Algunes…
mandarina
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi…
Baltasar Samper
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes,…
Fèlix Escalas i Chamení
Literatura catalana
Poeta, prosista i periodista.
Llicenciat en dret 1902, s’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, que posteriorment presidí 1934-36, fou director del Banc Urquijo Català 1919, diputat provincial 1919-23 i, durant el Bienni Negre, conseller de Finances 1935, governador general i president de la Generalitat desembre 1935 - febrer 1936 Collaborà en revistes mallorquines com “La Roqueta”, en què signava amb el pseudònim El sen Fèlix , “La Almudaina”, en què escriví proses impressionistes de descripció paisatgística i textos…
Miquel Ramis i Moragues
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray Junípero Serra, el…
Joves de Mallorca per la Llengua
Associació juvenil que defensa la llengua catalana a les Illes Balears nascuda l’1 de juliol del 1994.
Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s…
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina