Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Ottaviano dei Petrucci
Música
Editor de música italià.
En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…
Les formes de la vida catalana
Literatura catalana
Assaig de Josep Ferrater i Móra, publicat l’any 1944.
Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’aquesta…
Paul R. Ehrlich: 120 habitants/m2 a la Terra d'aquí a 900 anys?
Paul Ralph Ehrlich i la seva muller Anne promouen des de la dècada del 1960 un ecologisme neomalthusià antinatalista Entomòlegs de formació, els llibres que han publicat no mostren grans innovacions amb relació als estudis sobre demografia mundial que els han precedit, només una presentació esbiaixada i efectista dels fets Si bé és cert que als països en vies de desenvolupament la població sempre creixent continua essent l’agent primordial de transformació del medi a diferència dels països desenvolupats, on aquest paper correspon al consum energètic també creixent, resulta més discutible fer…
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que proliferà…
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
Sant Jaume o Sant Cugat de Portell (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG657226 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona El…
Les cuscutàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Sant Llorenç de Casterner de les Olles (Tremp)
Art romànic
Situació Petita església, força malmesa, que presideix el poble abandonat de Casterner de les Olles ECSA - JA Adell L’església de Sant Llorenç és al nucli del poble abandonat de Casterner de les Olles, al marge esquerre de l’embassament d’Escales, davant per davant del poble, també abandonat, d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG147903 Per a anar-hi cal deixar el cotxe a la presa de l’embassament d’Escales, travessar-la i prendre un corriol, força fressat en el seu inici, que en mitja hora llarga de caminada permet arribar fins a Casterner de les Olles Església És un edifici d’una sola nau,…
Santa Llúcia de la Vileta (Tremp)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions ECSA - J A Adell L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat Mapa 32-12289 Situació 31TCG162708 S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant…
Sant Gil de Riudovelles (Tàrrega)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici ECSA-JA Adell L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969 Mapa 34-14 361 Situació 31TCG501199 El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310 MLIR Història La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan consta en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina