Resultats de la cerca

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

Únic fill baró del príncep Rainier III de Mònaco i de la princesa Grace Kelly de soltera Grace Kelly, estudià a l’Amherst College de Massachusetts 1977-81, on es graduà en ciències polítiques Al març del 2005 assumí el títol de regent a causa de la deteriorada salut del seu pare, que morí el mes següent Fou entronitzat al juliol Al juny de 2011 es casà amb la nedadora olímpica sud-africana Charlene Wittstock, la qual esdevingué Princesa de Mònaco 

Reservava bona part del seu espai al futbol, especialment al Futbol Club Barcelona Escrit en castellà i de periodicitat bisetmanal En fou director Luis Araquistain i hi collaboraren professionals com Eduardo Arechavaleta, P López Gambin, Handicap, Josep Gaspar i Opisso, entre d’altres

El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en…

Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874

Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició  s’afilià a Unión de Centro Democrático  i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…

Estudià a Essen i a París Fou membre de l’Orquestra de la Ciutat d’Oberhausen a partir del 1939 i de l’Orquestra de la Ràdio de Hesse del 1945 al 1951 L’any 1948 començà a fer classes a l’Acadèmia de Música de Detmold Fundà el Collegium Pro Arte, conegut posteriorment com a Institut Instrumental de Detmold Feu nombroses gires com a solista i com a membre de la Cappella Coloniensis o de l’Orquestra de Cambra de Stuttgart El 1960 fundà i dirigí els Deutsche Bachsolisten, formació dedicada fonamentalment a la interpretació de música barroca i amb la qual realitzà molts enregistraments d’obres de…

Estudià composició a Zagreb, on es diplomà 1952, i més tard a París amb Olivier Messiaen i a Friburg amb Wolfgang Fortner Participà en els cursos de Darmstadt El 1960 fundà la Biennal de Nova Música de Zagreb, que després presidí Del 1970 al 1972 impartí classes de composició al Conservatori de Düsseldorf, i del 1973 al 1989, a l’Escola Superior de Música de Stuttgart La seva vasta producció sembla eclèctica, però, segons Kelemen, es tracta de “fenòmens musicals primordials arquetips que reapareixen sempre sota diversos embolcalls”, amb un gran domini de les estructures polifòniques i una…