Resultats de la cerca

Formada a la Universitat de New Mexico, és professora a la Universitat de West Virginia des del 1980 Després d’iniciar-se com a medievalista amb els estudis The Influence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry 1982 i Tirant lo Blanc Revisited A Critical Study 1983 i amb estudis sobre temes hispànics com, per exemple, l’obra de G García Márquez, s’especialitzà en les escriptores catalanes contemporànies Ha tingut cura dels volums On Our Own Behalf Women’s Tales from Catalonia 1988, The Garden Across the Border Mercè Rodoreda’s Fiction 1994 i Voices and Visions The Words and Works…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de “Mirall…

Vida El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional IPN en literatura i periodisme El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad" collaborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol de México" 1977-80 Feu comentaris per a la ràdio i la televisió Com a actor feu de secundari a Calzonzín inspector…

Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a la història…

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento della verità…

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…

El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un ultimàtum amb…

Fins a nou anys visqué a Brusselles Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario Bogotà, des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals Residí a Mèxic a partir del 1956 Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus El 1947 publicà el primer recull poètic,  La balanza , al qual seguiren  Los elementos del desastre 1953, Los trabajos perdidos 1960, Diario de Lecumberri , Poesía…

Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Ángeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, i quedà sempre entre els deu primers classificats, tant en la prova dels 20 km com en la dels 50 km La seva millor posició fou el quart lloc en la prova de 20 km a Seül Fou subcampió del món de 50 km 1983 i medalla de bronze en 20 km 1987 Així mateix, fou campió d’Europa de 20 km i subcampió de 50 km 1982, i participà en tres campionats europeus més Fou tretze vegades campió d’Espanya i setze vegades campió de Catalunya, i tingué els rècords estatals de 20 km i de 50 km tant en pista com en ruta El…

Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…