Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Venanci Fortunat
Literatura
Poeta llatí.
Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el…
Sulpici Sever
Literatura
Escriptor llatí.
De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…
Giovanni Antonio Riccieri
Música
Compositor i cantant italià.
Inicià els estudis musicals amb el comte Fabio Naldi i els continuà amb G Castelfranco, M Zanoli, D Freschi i F Alghisi El 1700 treballava com a cantant a Ferrara El 1701 fou admès a la capella musical de Sant Petroni, a Bolonya, recomanat per GB Bassani, membre eminent de l’Accademia Filarmonica, en la qual Ricieri ingressà el mateix any Entre el 1722 i el 1726 viatjà a Polònia i treballà al servei del comte Rzewuski Altra vegada a Itàlia, visqué a Bolonya, Venècia i Pàdua Ricieri compongué diverses òperes, oratoris i música sacra, tot mostrant una gran habilitat en els estils concertat i…
Luigi Ferdinando Tagliavini
Música
Organista, clavicembalista i musicòleg italià.
Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves…
Galleria degli Uffizi
Museu
Museu de Florència, provinent de les col·leccions artístiques particulars dels Mèdici i instal·lat en el palau homònim, bastit per Giorgio Vasari (des del 1560) i acabat per Alfonso Parigi i Bernardo Buontalenti el 1580.
El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles flamenca Van…
Sant Martí de Llaneres (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església és situada a l’antic municipi de Castell d’Empordà, agregat, d’ençà de l’any 1975, al de la Bisbal L’església és esmentada en un document de l’any 1101, amb el nom de “ Sancti Martini de Laneras” , i en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb les variants d’ “ecclesia de Laoneris ” i de “ Laneriis” , respectivament Al segle XIV figura encara com l’església parroquial de Sant Martí de Llaneres posteriorment, però, apareix com la parroquial de Castell d’Empordà L’edifici actual fou començat a construir l’any 1584 Entre els segles XVII i XVIII hi fou…
Sant Martí d’Estanyils (Eus)
Art romànic
L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any…
Francesco Antonio Mamiliano Pistocchi
Música
Compositor i cantant italià.
Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes,…
Arrigo Pelliccia
Música
Violinista italià.
Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina