Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Béla Balázs
Cinematografia
Literatura
Teòric del cinema i escriptor hongarès.
Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose , 1929 En…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca era…
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…
Partit Socialista Oportunista
Política
Grup polític creat pel desembre del 1890 pel grup d’El Obrero i Josep Pàmias.
La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera…
Ernest Labrousse
Historiografia
Historiador francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique…
Karl Johann Kautsky
Història
Política
Polític alemany.
El 1880 fundà el “Sozialdemokrat” a Zuric, i el 1881 passà a Londres, on fou secretari d’Engels El 1883 fundà a Stuttgart la revista “Neue Zeit”, que esdevingué l’òrgan del partit socialdemòcrata alemany Al congrés d’Erfurt 1891 defensà el marxisme revolucionari contra el revisionisme de Bernstein Al congrés de París 1900 es manifestà contra la participació dels socialistes en els governs burgesos Però a partir del 1903 es mostrà partidari de la via pacífica i parlamentària Del 1905 al 1910 edità la tercera part de Das Kapital de Marx Oposat al bolxevisme, fou durament atacat per…
George Joseph Stigler
Economia
Economista nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago i membre de l’escola homònima partidària de l’economia lliure, encara que el seu pensament evolucionà cap a una major comprensió del marxisme Fou també professor al Iowa State College i a la Universitat de Columbia El seu article The Cost of Subsistence 1945 és famós com a precursor de la programació lineal És autor, entre altres obres, de Production and Distribution Theories 1941, Theory of Prices 1952, The Intellectual and the Market Place and Other Essays 1963 i Essays in the History of Economics 1965 El 1982 li fou atorgat el premi…
William Edward Burghardt Du Bois
Història
Política
Polític nord-americà.
Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In Battle for Peace…
antinatalisme
Sociologia
Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l’excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam.
La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts fills Aquests…
Zusammenbruchstheorie
Economia
Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.
Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina